dimecres, 2 de novembre del 2011

Eleccions 2011 i immigració

Avís!: article matriu del publicat en el mes de juliol a la premsa escrita.

Desprès de les eleccions municipals, crec necessari fer retrospectiva alhora d'analitzar com s'ha instrumentalitzat la immigració, en uns resultats electorals que haurien de preocupar a qui encara pensa que la democràcia, és com a mínim l'encaix i respecte de les minories (de tota mena) en el sistema polític i per veure com es desenvoluparà pròximament les eleccions del 20N.

Tots sabem a quines agrupacions polítiques ens estem referint, per tant no entrarem en un ball de sigles i noms que abanderen discursos( per sort encara es queden en això), que en altres països els perseguits haurien estat ells per la dialèctica incendiària de la qual fan gala. La manipulació de la realitat migratòria i de la diversitat cultural en la nostra societat, com a eix central en els períodes electorals s'ha anat definint i intensificant de manera paral•lela a l'evolució de la crisi actual, focalitzant la culpa de tots els problemes que patim sobre l'impacte del immigrats envers el nostre estat de benestar, equiparant en aquests com a usurpadors aliens a la nostra societat, que tan sols estan en aquí per treure aquells beneficis que tant ens ha costat obtenir(sic). La utilització d'estereotips i prejudicis ha estat l'arma utilitzada per aconseguir una representació alarmant en cert nombre de consistoris, on la generalització d'un col•lectiu associat a qualsevol idea negativa que es plantegés a calat de manera profunda.
L'aparició d'un grupuscle polític, cosí dels partits xenòfobs i racistes d'arreu d'Europa, amb la única bandera de la lluita contra la immigració, ha comportat que els partits tradicionals de dreta han tingut de solapa un discurs molt agressiu i perillós per tal de no veure perillar la representació local. Però no ha tingut cap resultat negatiu ja que com s'ha vist en les enquestes, la immigració passaria a ser equiparable a la corrupció, ja que pots jugar amb foc però no et cremes, ja que qui ha apostat per aquesta via ha vist augmentada la seva representació en nombre de regidors.

Sembla interessant apuntar que al voltant de la data de les eleccions va aparèixer un informe realitzat per la caixa més important del país on es posava de manifest quin havia estat la utilització de les prestacions de l'estat de benestar per part d'aquells ciutadans que no tenen la nacionalitat espanyola. No crec que faci falta enumerar la bateria d'estadístiques que rebentaven qualsevol incertesa envers els prejudicis i estereotips que tan abunden en aquests dies que ens ha tocat viure, i on pel que es veu el cor( o la panxa diran alguns) passa per davant del cap i la racionalitat.

Tan sols dos apunts, que convindria reflexionar-hi;
- Crack del 29, crisis dels anys 30 en un país del centre d'Europa(Ho sabem, l'enfortiment del sistema polític i la duració de les democràcies és major, però no està de més repassar la història. Ai perdó, havia oblidat en quin país vivíem)
- La gent es preocupa per l'altre, la tant anhelada fraternitat ja ha arribat. Ai no, que l'únic que em preocupa es lo que fan i obtenen els altres, i per conseqüent lo que deixo d'obtenir d'un estat en que cada cop hi volem aportar menys, però del qual li volem treure més suc, perquè no tenim iniciativa i esperem a que ens ho solucionin tot i som incapaços d'admetre que la crisi en part també és culpa nostra.

Senyores, senyors, estem perdent valors essencials per la convivència i no és per la crisi sinó pel rebuig a l'altre, al diferent que tan perseguits han estat en les nostres terres i si no, preguntin a gitanos, jueus o musulmans.