Té una resposta fàcil i directe. El país en que vivim i la cultura política que tenim no reconeix les possibles diferències que puguin tenir la diversitat de persones que comte aquest país.
Com hem d'acceptar la immigració que ha anat entrant durant els últims quinze anys, si fa cinc segles ,els jueus, musulmans i gitanos(roma) van patir processos d'expulsió i assimilació per part de les autoritats pertinents, clarament impregnades d'aquest cristianisme universal i unificador que està en les arrels de la nostra societat. Tanmateix podriem parlar dels nacionalismes(perifèrics i central) ja que el tema evidència aquest afany de imposar una identitat majoritària a les diverses minories que habiten en el territori, però això no toca avui.
Podria fer l'efecte que el tema hagi sortit de repent a l'esfera pública, però la veritat és que el tema estava latent o glaçat a l'espera de trobar una oportunitat per estallar, la qual ha arribat amb la crisi(tampoc toca avui). És clar que Espanya no és un país racista, ni molt menys(sic) o això diu la majoria de gent abans de vomitar algun esteriotip i prejudici sobre els immigrants o les minories culturals del país.
Que existeixen diferències entre les comunitats, doncs sí i és innegable i inevitable, però el problema sorgeix quan afecta el principi bàsic de la democràcia, que no és altre que les minories han de ser respectades i tractades amb els mateixos drets de la majoria.
Clar, el que volem és que aquestes immigrants vinguin a treballar quan hi ha vaques grasses, però ha canvi ,aquests han de renunciar a la seva cultura per tal d'adoptar les grans costums(i per lo vist vestimenta) espanyoles, catalanes o europees.
Que hem digui algú 10 customs espanyoles, i ha veure si arribo a trobar alguna altre persona entre 45 milions d'éssers humans que pugui dir-me exactament les 10 mateixes customs.
El tema de la immigració seguirà d'actualitat, per tant això d'avui tan sols és una petita introducció al tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada